Pensen que són empreses de programari però són proveïdors d'un recurs bàsic
Parlant amb Gemini sobre el model de negoci dels grans laboratoris de LLMs hem arribat a la següent conclusió, que sembla força plausible.
La paradoxa és que s'estan finançant i valorant com a monopolis digitals de creixement infinit (amb ràtios de borsa típics d'empreses de programari amb un 80% de marge), quan en realitat la seva dinàmica econòmica és la d'una empresa d'energia o d'infraestructura intensiva en capital: enormes despeses d'inversió inicial, marges operatius baixos i un producte de consum que es converteix ràpidament en una commodity.
No hi ha efecte de qui guanya s'ho queda tot. No hi ha captura de l'usuari. No hi ha moat.
Sobre la irracionalitat del pensament d'amplis sectors de la societat
La meva dona és docent. Com que ara comença la campanya de la grip, la Generalitat ofereix vacunar als docents que ho vulguin. La meva dona s'hi ha apuntat i, com ella, ho han fet tots els docents de ciències de l'institut (física, mates, biologia, tecnologia), però es veu que entre els de lletres hi ha poca demanda. Això, sincerament em preocupa. De què serveix haver llegit molt, si després no serveix per prendre bones decisions en relació al món que ens envolta?
Això lliga amb n'analfabetisme sobre la IA que inunda els estaments polítics i periodístics. Les manipulacions d'OpenAI i Anthropic sobre els perills de la IA només poden tenir recorregut en un món d'ignorància matemàtica i computacional.
I avui, mentre recollia a la meva filla, he sentit, de nou, la típica conversa sobrte els avions que desfan la pluja. He sentit gent amb diplomes universitaris parlar d'aquestes coses. Fa por, la veritat.
No m'agraden gaire els aires polítics que vénen, per cap dels dos cantons de l'escenari.
Quan sento els diferents costats del debat sobre la vivenda sento molts ecos de coses que sabem que no funcionen, tant de sobreregulacions ineficaces com de liberalisme naïf i estúpid. Tan difícil és fer una lectura històricament sòlida i basada en l'evidència científica?
Podria entrar a discutir sobre la manca de perspectiva trascendental i sobre l'antropologia errònia que utilitzen els liberals d'esquerres i de dretes, però no cal arribar aquí. És suficient esgrimir la ciència i la raó, però aquests són valors a la baixa.
Que tothom hagi anat a Medium i, en major mesura, a Substack em genera molta tristor. Era tan bonica internet quan cadascú es feia la seva pròpia pàgina. I és tan fàcil fer-se una pàgina avui en dia amb models de llenguatge! El problema és la monetització, però a la vella Internet tampoc monetitzàvem i no passava res.
IA vol dir moltes coses, en vol dir tantes, que no vol dir res. És una branca amplíssima de les matemàtiques, que no ens serveix per comprendre què és el que fa una tecnologia concreta. Un Tesla té molta IA, però no té cap LLM. Quan parlem de LLMs, hem de parlar de LLMs. Programem amb LLMs, i els models aquests "tan perillosos" d'Open AI i Anthropic, són simples LLMs, que no fugen d'enlloc, simplement diuen a les seves brides ("harness") el que han de fer i les brides ho fan. Si fan res maliciós és perquè les brides ho permeten i les brides són programades per un programador concret amb noms i cognoms. Així doncs, quan un veu com funciona aquesta tecnologia, que simplement afegeix un token a una llista de tokens, res no fa por, no hi ha cap perill. És per aquesta raó que hem de ser clars i precisos i els models de llenguatge són això, models de llenguatge que s'equivoquen perquè donen respostes plausibles, no respostes exactes. Així doncs, hem de ser clars amb el llenguatge. Anthropic i OpenAI estan en el negoci dels models de llenguatge, no de la IA en general. I s'hi han ficat fins al genoll i no saben com sortir-ne. Per això parlen d'IA.
Què els agents d'OpenAI "s'escapin" ens diu més de les poques ganes que té OpenAI de treballar en entorns segurs que de la capacitat dels models. De fet, els models no s'escapen, segueixen executant-se a la mateixa màquina, simplement executen codi en màquines de tercers. Tota aquesta paranoia està alimentada pels interessos d'uns i per l'analfabetisme tecnològic dels altres (periodistes, polítics, etc.).
La petita nova utilitat d'avui, feta amb IA, és un classificador del correu electrònic basat en LLM. A la bústia principal només hi queden els e-mails que són, o bé personals, o bé requereixen una acció. La resta van a subcarpetes (llistes i butlletins, comercial, notificacions, spam). A veure com va. Les primeres proves han estat prometedores. El classificador córrer al meu portàtil, de manera que no classificarà quan jo no hi sigui, però em feia mandra posar-lo en un servidor al núvol (on hi tinc d'altres utilitats) pel tema de la contrasenya del correu (no permet OAuth el meu proveïdor).
No trobava un document i m'he adonat que locate no indexa les meves unitats rclone (Google Drive, One Drive i una sFTP). He demanat a la IA que em faci una eina com locate que uneixi les cerques de locate i les que té rclone. El resoltat és rlocate una eina perfecta per les meves necessitats. I ja que hi érem, aquí entrem en el terreny de la procastinació, li he demanat una GUI per Gnome que va de perles. Això ho empraré cada dia!
Molta gent diu que els usuaris d'IA no pensem, que hem delegat les nostres capacitats cognitives a una màquina que no té criteri. Jo sovint penso el contrari, que la conversa amb el model de llenguatge et permet tenir idees que no hauries tingut. No cal que el raonament del model sigui correcte, simplement és suficient que tiri sobre la taula conceptes relacionats amb el que penses per tal que tu els recullis i els uneixis d'una manera que la màquina no hauria fet. No és meravellós això?
D'aquesta manera jo he tingut moltes idees que no hauria tingut, com quan explico la meva feina tècnica a algú que no en té ni idea de tècnica. Sovint explicar és la millor manera d'aprendre i en això la IA ens ajuda molt. I, a més, la IA també és capaç de traduir, escriure codi i fer moltes altres coses útils molt bé. No crec que ser anti-IA aporti res, la veritat, en el fons, ser anti-IA és ser anti-matemàtiques.
Feia un parell d'anys que tenia una tasca prevista. Es tracta de fer córrer un model en una configuració molt diferent de la que és habitual per a mi. Calia fer una gran feina per escriure scripts per convertir grans volums de dades a d'altres unitats o calcular variables derivades. També calia utiltizar diverses APIs públiques per baixar les dades. Jo, a mà, hauria tardat un parell de setmanes, potser (tenint en compte la burocràcia que em cau cada dia), amb la IA, una tarda. Fa feredat. Ara qualsevol pot emprar aquest model que, en el fons, era una de les coses que em feia diferent al comú dels investigadors del meu àmbit. Cada cop serem tots més iguals i intercanviables, a no ser, que comencem a diferenciar-nos per les preguntes que ens fem i que volem resoldre amb l'ajuda de la IA.
La Bea Sánchez ens 📺explica que la recerca científica mostra que la intel·ligència ajuntada a l'autisme augmenta l'ansietat i la ideació suïcida. La intel·ligència, per si sola, és un protector contra els problemes de salut mental, però quan hi ha autisme, l'efecte és contrari.
Està molt ben explicat. La que ho explica és autista i sembla prou intel·ligent, per tant, sap explicar-ho bé perquè parla de l'experiència, a part de fer-ho des dels estudis científics.
Quan veig aquests vídeos veig vídeos sobre la meva vida. 😓
Ho mostraré en tres detall:
1. L'altra dia vaig dinar amb uns familiars relativament llunyans. Un d'ells parlava com la Voxsfera a X. Feia por sentir-ho! Sempre m'havia semblat un home raonable!
2. El concessionari Renault al que he anat sempre, ara ja no té la concessió de Renault i passaran a una marca xinesa.
Res, són dues anècdotes, però el món serà molt diferent d'aquí uns anys.
Sincerament, no sé què està motivant als líders de les grans empreses d'IA a dir el que estan dient aquests dies. Sospito que té molt a veure amb les grans inversions que mai no podran tornar. Sigui com sigui, la veritat no la trobarem llegint diaris com La Vanguardia, que escriu articles que no aporten res de res.
La empresa de inteligencia artificial Anthropic afirmó este jueves que ha frustrado varios posibles complots en los que se utilizaron sus modelos de Inteligencia Artificial (IA) para realizar investigaciones que podrían haber contribuido al desarrollo de armas biológicas y que Irán usó la IA Claude para planificar posibles ataques contra EE.UU.
Cada dos per tres surten notícies relacionades amb Anthropic sobre suposats grans perills de la IA. Sempre provenen d'aquesta empresa. És una estratègia de màrqueting ?
Alemanya transita cap a la decadència i la insignificància. La victòria recent de l'AfD és només un símptoma més d'aquesta situació. Els símptomes que vindran seran dolorosos. Recordo molt bé als anys 2000 com totes les empreses deslocalitzaven les seves indústries. La idea era que nosaltres ens quedàvem amb la intel·ligència i els asiatics amb la brutícia. Però qui riu ara? Qui és realment intel·ligent? El que ha entès que el món està fet d'àtoms. La caiguda d'Europa és tot un espectacle.
Ahir vaig deixar d'exposar ssh a internet al meu servidor. He passat a Tailscale. Ja sé que arribo molt tard a la festa. Sembla mentida el fàcil que és tenir una xarxa privada virtual avui en dia! 🎉
Antigravity, de Google, té una funció que es diu "Remote Control" que permet fer sessions de programació amb Gemini des del navegador, editant els fitxers de qualsevol màquina que sigui teva. Per exemple, jo ho he instal·lat el dimoni en una màquina que tinc al núvol on hi corren alguns serveis meus, com el bot que fa anar aquesta màquina.
L'altre dia parlava amb un amic sobre si la IA ens fa més productius. Ell em va dir que sí. Jo tinc dubtes.
És evident que la IA m'ajuda a fer moltes coses molt més ràpidament, però també és cert que ha baixat tant la barrera de fer petits projectes, que és fàcil dedicar moltes hores a fer "aquella petita cosa que crec que necessito". Potser sóc jo que visc dins l'espectre, però sospito que això li pot passar a molta gent.
La conclusió seria que tenia IA pot anar molt bé, però cal molta disciplina i objectius molt ben definits.
Per cert, no en sabem res encara de l'impacte de la IA en la productivitat macroeconòmica, no? Es nota al PIB que tenim ordinadors que fan coses increïbles?
Diferències culturals en el manteniment del contacte visual i autisme
Quan llegeixo sobre autisme, en llibres seriosos, em sento identificat amb quasi tot el que es diu (tenint en compte que no hi ha dos autistes iguals). Però sempre llegeixo amb perplexitat les seccions sobre el contacte visual. No em sento identificat ni amb la necessita obsessiva per fer contacte visual, que els llibres anglosaxons solen mencionar com a comportament neurotípic, no amb les dificultats per fer-ne.
Sospito, i això és l'interessant, que hi ha moltes diferències culturals al respecte. De fet, els llibres seriosos espanyols sobre autisme que he llegit, no parlen del tema (parlo de memòria).
Suposo que al món anglosaxó es miren als ulls (o creuen que ho fan) i aquí anem movent la mirada més, de la cara de l'interlocutor, a l'entorn, etc. No ho sé. És possible. Em costa trobar bones referències a internet. La majoria de referències que trobo comparen l'est asiàtic amb el món anglosaxó.
Vosaltres, quan parleu amb la gent, on teniu la mirada?
Jo crec que miro la cara, en general, però també miro l'entorn, etc. Mai ningú m'ha fet cap comentari de que no mantingui bé la mirada durant una conversa.
He demanat a la IA que millori i completi la documentació del codi del motor d'aquest blog. Ha quedat força fals. Això sí que ho hauré de revisar a mà. A IA no pot substituir bé la nostra veu. Però bé, seré pràctic, no faré canvis a fons. No val la pena escriure bella prosa en la documentació d'un projecte que no sé si ningú emprarà.
Ara que he estat polint (refactotizant) el codi del software que fa anar aquest blog, he de dir que, al llarg de l'any que he estat programant amb IA la capacitat d'aquestes eines ha millorat molt. En part és degut a la intel·ligència bruta dels models, però també hi ha moltes capes de millora que han tingut impacte, com els arnesos. Em fascina això perquè sembla que encara hi ha més marge de millora del que podíem pensar en un principi. Podem programar llegint molt poc codi. Ja no cal revisar-lo. L'important ja no és saber picar lletres, l'important és saber què volem fer i per quina raó.
Avui he avançat moltíssim en la preparació del codi de publicació d'aquest blog. He fet una gran neteja. Una bona excusa per no fer esport, que era el pla d'aquest matí. ;-)
A partir d'avui podeu seguir aquest microblog des del Fediverse (Mastodon) cercant @n5l.illadelaire.org i des de Bluesky com a @n5l.illadelaire.org gràcies al pont de Bridgy Fed. Totes dues identitats estan verificades amb el meu propi domini.
També he renovat la capçalera del web amb botons d'accés directe a l'RSS, Fediverse i Bluesky. El flux continua sent sobirà des de Delta Chat, però ara és accessible des de qualsevol xarxa oberta!
Ho he fet per dues raons, la primera, perquè és tècnicament fàcil. La segona, per veure si així em llegeix algú més. Però aquest segon objectiu no crec que tingui massa èxit, perquè no en faré cap promoció. Millors coses a fer tinc avui en dia!
I si no hi ha una mà negra rere el que ha passat a Ceuta?
Després de llegir l'anàlisi de dades en fonts obertes (OSINT) de Marcelino Madrigal, la conclusió que quadra millor amb el principi de simplicitat (la nvalla d'Ockham) és que molt probablement no hi hagués hagut cap mà megra organitzant l'allau humana de Ceuta des d'un despatx.
Tot apunta a un fenomen emergent: una bola de neu desinformativa i autoorganitzada a grups de Facebook, alimentada per la distorsió d'una suposada sentència judicial i falses promeses d'obertura fronterera. Aquesta marea va acabar agafant per sorpresa i desbordant tant les forces marroquines com les espanyoles. De fet, Madrigal recull evidències clares que la policia marroquina va quedar superada inicialment abans de reaccionar amb duresa per dissoldre les concentracions. De vegades és suficient que algú publiqui, per ignorància, una notícia esbiaixada, per causar un allau imparable. Basta que la gent vulgui creure allò que s'hi diu.
Un cop la crisi és un fet consumat sobre el terreny, és perfectament comprensible que apareguin actors diversos que intentin aprofitar-se'n: serveis d'intel·ligència, faccions policials o militars, grups de pressió o rivals regionals com Algèria. Cap país té un interès unificat; els estats no són blocs monolítics i sovint estan sotmesos a fortes tensions i càlculs interns contradictoris.
Cal culpar els governs d'incompetència per no haver-ho aturat a temps? Probablement no seria just. Cap estat té la capacitat de fiscalitzar el 100% del soroll i la rumorologia que bull diàriament a la xarxa; destriar a temps el senyal útil entre tones de falses alarmes és un repte tècnic complexíssim. El que s'evidencia aquí és una clara asimetria de velocitats: la rapidesa viral amb què s'autoorganitza una massa crítica a les xarxes supera de llarg la capacitat de resposta de les estructures burocràtiques estatals.
Si això és així, per què costa tant trobar una explicació assossegada de tot plegat? D'una banda, el govern prefereix recórrer a la retòrica de les conspiracions externes o les amenaces híbrides (e.g. Rússia) per no haver d'admetre la seva pròpia lentitud de reflexos. De l'altra, a l'oposició la veritat dels fets no li interessa gens: l'únic objectiu és aprofitar el desgavell per erosionar la percepció pública de l'executiu, instrumentalitzant el caos fronterer com a munició política.
Enmig d'aquest foc creuat, la realitat es difumina. Recórrer a la mà negra o als culpables a mida sempre resulta més còmode que assumir la complexitat d'un procés emergent i explicar com funciona el desordre a l'era digital.
🔒 Penso en la quantitat de credencials que deuen ingerir cada dia els models LLM. A mi ja m'ha passat i intento pensar en aquestes coses. Faran les empreses propietàries el que cal abans d'emprar les nostres dades per futurs entrenaments? O les aniran desant per futurs possibles atacs?
El meu indicador de backups feia un polling cada pocs segons. Això no és elegant. Li he demanat si hi havia solucions més elegants i m'ha dit que D-BUS i inotify. Bé, m'agrada, li he dir que anirem en bus. La IA és, de vegades, una mica estúpida. Com no hi ha pensat abans?
Mentre llegia el correu, la IA m'ha fet l'indicador del sistema de backups. La distro "Oh! Marchy!" està avançant correctament cap a l'any del Linux al Desktop. ;-)
Acabo de configurar el sistema de backups del meu nou portàtil Ubuntu. He utilitzat restic i rclone aprofitant que tinc 5TB de Google Drive, gràcies a Google IA Pro. He fet el que la IA m'ha suggerit. He fet totes les preguntes que he pogut a la IA per comprovar que tot està pres en compte, i tot estava pres en compte. Després he demanat a un segon agent, expert en administració de sistemes, que fes una revisió del codi, i ha trobat una sèrie de problemes menors, que ha corregit. Crec que mai he tingut un sistema de backups tan bo configurat en tan poc temps. Amb això, ja tinc una altra peça clau del meu "Oh! Marchy" particular. Em fa això ja l'amo d'una distro? Ah, no, em falta el micro per a fer el pòdcast i anunciar que per fi és l'any del Linux al Desktop. ;-)
Crec que ja ningú es planteja si el codi generat pels agents d'IA és útil
Since November I keep catching myself doing something I never used to do, which is starting things. Projects I’d carried around for years as someday-maybe, the ones gated not on skill but on time, are actually getting built. The day I started believing, David Poblador.
Efectivament, ara tots estem buidant la llista de projectes de projectes que volíem fer un dia, però no teniem temps per fer. El que ha canviat ara és que quan em falta alguna cosa, obro un terminal, obro una sessió d'Antigravity o d'OpenCode (són les eines que utilitzo jo ara) i redacto un prompt. Tinc un terminal amb diferents pestanyes i de tant en quant repasso l'estat de les pestanyes. Això funciona molt bé per a petites coses. Per projectes més importants, simplement bloquejo un bloc de temps per fer-ho i ja està.
Avui he programat amb IA dues millores per al meu escriptori Gnome. Podria fer una cosa nova cada dia durant un mes i després ajuntar tots els scripts i dot files, publicar-ho al GitHub i dir que tinc una distribució nova que canviarà el món. En diré «Oh! Marchy»!
Dit això. La vertadera novetat no és que un flipat hagi creat Omarchy, la novetat és que qualsevol pot tunejar-se a mort el Linux gràcies a que aquest està construït sobre fitxers de text pla. Mola.
En un moment m'he fet un indicador de l'estat de sincronització dels meus volums de Google Drive i One Drive, que sincronitzo mitjançant rclone. Hi havia un plugin de Gnome que fa quelcom semblant, però és massa complicat i no s'adaptava bé a la meva configuració. Gràcies IA.
He creat un fons de pantalla dinàmic que mostra la situació meteorològica a escala sinòptica
Omarchy és el resultat de la combinació d'un OS altament configurable (Linux) i l'aparició de la IA generativa. DHH s'ha atrevit a crear Omarchy perquè la IA li ha programat tot. Ell no és gens expert en Linux. Això és perillós per fer distribucions, però és genial per fer petites modificacions a la teva instal·lació, com ara canvis estètics.
Seguint aquesta línia, he creat Weather Wallpaper un fons de pantalla dinàmic per a Gnome, que mostra la situació meteorològica al proper pas de previsió (el que passarà a les properes hores). Utilitza dades operativament obertes del model ECMWF IFS (0.25°), dibuixa isobares, precipitació acumulada i temperatures amb un disseny fosquet estil Tokyo Night, i s'actualitza automàticament en segon pla segons la resolució del teu monitor.
La veritat és que em sembla una eina molt pràctica i visual per a algú que, com jo, té un perfil professional centrat en la meteorologia. Espero que en gaudiu.
Després descriure la nota anterior he pensat que cada cop hi ha més internautes que no han viscut l'internet d'abans de les xarxes socials. Quina pena!
M'agrada molt que ho hagi fet. Estic cansat de que totes les interaccions es facin a les mal dites xarxes socials. Hem de recuperar l'internet de pàgines web.
Tot i així, està bé tenir notificacions. Em demano si en Manel ha pensat en integrat els comentaris via Delta Chat, com he fet jo aquí.
Potser hauria de posar el meu codi bonic i penjar-lo a GitHub.
