En 📺aquest la Bea Sánchez fa la millor reflexió que he sentit o llegit sobre PISA, l'educació, les pantalles i la IA. Val molt la pena i segur que us fa canviar d'opinió sobre alguna cosa.
De cop, tot el programari és open source, Eric S. Raymond ens ho explica a X. #LLM
Davant els enganys fets amb LLMs caldrà verificar millor els orígens dels emails
Chinese Hackers Impersonate Anthropic Employee to Extract AI Secrets
Ara que amb els models de llenguatge és tan fàcil fer creure que ets qui no ets, és un bon moment per recordar que amb signatures digitals es pot autenticar l'origen dels emails. De fet, no cal fer-ho de manera distribuïda com es fa amb el PGP, es pot fer amb intermediaris que donin fe de les signatures digitals dels emails. Trobo estrany que no surtin startups que adrecin aquest problema.
Ara les extremes dretes aniran assolint el poder de manera progressiva arreu d'Europa. Quan vegin els ciutadans que les extremes dretes són igual d'impotents que els partits tradicionals per resoldre els problemes estructurals d'Europa, què faran?
L'enquesta que publica avui La Vanguardia, que dóna uns resultats increïbles a Aliança Catalana i uns resultats pèssims a Junts m'ha fet pensar molt en els articles del Guillem Martínez durant el Procés. Ell llavors ja deia que el Procés era una mostra de l'avançada que anava Catalunya en el desenvolupament del populisme de dretes. L'èxit d'AC completarà el procés de refundació de Convergència. Junts haurà estat una fase del camí cap a Ripoll.
Trobo que la interacció via Delta Chat amb la petita comunitat d'aquest blog s'ha refredat molt. Pot ser no és pràctic haver d'obrir una app específica per aquest blog, si només empreu Delta Chat per a això.
L'enginyeria d'IA es posa interessant
Ara que han aparegut models de presa de decisions, com Jev, que enlloc de vomitar text, prenen decisions, veig que apareixerà una plètora de models especialitzats que faran molt bé les seves funcions. Tots ells podran ser combinats de manera intel·ligents en arnesos que a cada pas del procés empraran el model més adequat, a part d'emprar de vegades heurístiques i algorismes tradicionals. Aquesta serà una de les principals vies del progrés un cop siguem a l'assímptota dels models de llenguatge.
Després de llegir aquest article tan informatiu tinc clar que hauré de modificar el meu classificador de correu electrònic per tal que utilitzi Jev o Clev, enlloc de Gemini. Això hauria d'abaratir costos (ja molt baixos) i millorar la classificació.
Màscares i felicitat
La imitación de características y peculiaridades ajenas es mucho más vergonzoso que vestir la ropa de otro, porque significa juzgarse a sí mismo como carente de valor.
El arte de ser feliz. Arthur Schopenhauer.
L'emmascarament autista és l'esforç que fem els autistes per compensar o amagar les nostres mancances. Ho fem sense ser-ne conscients, sobretot abans de la diagnosi, i és un esforç que ens esgota i sol portar, al cap dels anys, al burnout, l'ansietat i la diagnosi, si no la teníem.
Quan no sabem que som autistes (els primers 44 any de la meva vida) creiem que fem curt i ens esforcem molt per ser com els altres. De fet, no sabem que per als altres no és difícil fer moltes coses que ens costen a nosaltres, en l'àmbit social o en el de les funcions executives, entre d'altres. Així doncs, intentem ser el que no som, fins al col·lapse.
Així doncs, caiem, sense saber-ho en la trampa de la qual ens avisa Schopenhauer. Imitar els altres és un camí que ens allunya de la plenitud i la felicitat.
La doctrina cristiana diu que, en la vida, hem d'esbrinar i acomplir els plans que Déu té per nosaltres. Definitivament, no trobarem la nostra vocació copiant als altres.
La conclusió és que per a l'autista, trobar la pròpia vocació és força més difícil que per la resta de mortals.
Això aplica també a moltes altres persones, neurodivergents o no, que no saben que tenen quelcom que els fa diferents de la majoria. No és només un problema autista.
Una altra derivada és que posar nom a les coses ajuda. Avui en dia se sent molt allò de "no et posis etiquetes". Les etiquetes són una eina en el camí de l'autoconeixement.
Una altra cosa que m'ha sorprès de Substack és que tots els articles em sortien en català. D'alguna manera els seus dissenyadors han decidit que el multilingüísme ja no val res i que no m'esforci a llegir en anglès. Quina tristor. A veure, m'encanta poder llegir articles i notes que abans no podia llegir, però no cal amagar els articles originals. Twitter (X) fa molt bé això ara, donant la possibilitat d'oferir-te una traducció sense amagar el fet que l'article està escrit en un altre idioma. Encara millor ho fa Textlog, que publica les notes amb la traducció automàtica davall (així no s'amaga el fet multilingüe). En tot cas, és impressionant com les barreres lingüístiques han col·lapsat de cop. Individualment és pràctic, però col·lectivament no és una bona cosa. Zamenhof ho va entendre a l'inrevés, el que salvarà el món no és un idioma comú, el que salva el món de la destrucció és la fragmentació: només cal llegir la història bíblica de la Torre de Babel.